Pilar Abril, Sant Vicenç de Montalt

Entrevistem a Pilar Abril, ex-cartera de Sant Vicenç de Montalt

Pilar Abril, Sant Vicenç de Montalt
Foto: Kris Ubach

Pilar, què és aquesta torre?

Aquesta és la torre de Can Valls, del segle XVI, que havia estat adossada a una casa antiga que era molt gran i que tenia molt de terreny. Al segle XIX la va comprar la família Valls i més tard la finca es va vendre als frares gabrielistes, que la feien servir com a casa de formació religiosa i com a convent.

Als anys noranta ho compra la immobiliària Núñez i Navarro que és qui construeix tota aquesta urbanització que hi ha a sota la torre. Dels antics jardins dels frares ens ha quedat una part -que avui és el Parc dels Germans Gabrielistes- i una zona d'hortets que es lloguen a particulars. Amb les obres de la urbanització es va tirar a terra l'antiga casa i avui només ens en queda la torre. Als estius està oberta a visites i s'hi pot pujar.

Hi ha diverses torres de guaita al Maresme, entenc que es van construir pel mateix motiu.

Aquí a Sant Vicenç de Montalt tenim tres torres de guaita: aquesta de Can Valls, que es va fer per a protegir la casa; i dues més, la de Can Coll que està modificada i la de Can Saurí que encara conserva els matacans (aquestes dues últimes avui en dia són de propietat privada). I sí, totes formaven part de la defensa dels pobles en una època en la qual hi havia pirates al Mediterrani.

Aquest Parc dels Germans Gabrielistes està dins la Ruta de la Guerra Civil al Maresme. Què va passar aquí?

El 1936, quaranta germans gabrielistes van ser afusellats per milicians armats. Van ser enterrats al cementiri del poble cadascun amb la seva tomba, però amb el pas dels anys el cementiri es feia petit i van acabar per fer una tomba comuna per a tots. Aquesta finca va ser ocupada pel govern de la República espanyola i Sant Vicenç va ser visitat pel president Azaña quan marxava cap a l'exili el 1939.

Recordes com era el parc abans?

Jo recordo molt aquest lloc de quan era petita, perquè amb els meus pares veníem cada any a veure el pessebre que muntaven els frares. El llac abans era més profund i tenia uns peixos enormes. Avui el llac encara és un indret preciós, ple de vegetació, amb aquests eucaliptus enormes i tots aquests ànecs... l'aigua li arriba d'una mina natural que hi ha al darrere.
 

Sant Vicenç de Montalt. Foto de JM Arenaza
Sant Vicenç de Montalt. Foto de JM Arenaza
Parc dels Germans Gabrielistes.Foto de JM Arenaza
Parc dels Germans Gabrielistes.Foto de JM Arenaza

Tinc entès que teniu un teatre antic al poble.

Sí, estava abandonat feia dècades i en estat ruïnós, però l'any passat el va comprar a l'ajuntament i el primer que ha fet ha estat arreglar el sostre, que és molt maco, de fusta. El teatre -que es diu El Delme- donava molta vida Sant Vicenç i el meu pare hi havia representat Els Pastorets... era un home molt "teatrero". De fet, la sala també havia fet de cinema i el meu pare era el qui operava la màquina.

Com que abans el teatre era de propietat parroquial, el capellà sempre repassava la pel·lícula abans que es passés i si ell ho considerava es tallava alguna escena. A més, era molt divertit perquè ens repartíem les cintes amb Caldes d'Estrac: el meu pare passava la primera pel·lícula i a la mitja part es portava la pel·lícula a l'altre poble i ells ens portaven la seva. Per aquest motiu sempre podíem fer sessions dobles.

Saps quina va ser l'última pel·lícula que es va projectar?

I tant! Va ser Lo que el viento se llevó, la qual cosa té la seva ironia.

Teniu alguna menja típica aquí?

A Sant Vicenç sempre se'ns havia conegut pels carquinyolis i venia gent dels altres pobles a buscar-los. D'ençà que va morir el forner que els feia es va organitzar una comissió per recuperar el carquinyoli (de la que en formo part) i estem treballant perquè aquest dolç tradicional es torni a fer al poble.

Tu, que has fet de cartera tants anys, deus conèixer tots els carrers del poble. Quins creus que són els més bonics?

Al centre històric el carrer de l'església, que justament és el carrer on visc jo, que té moltes casetes antigues que són totes iguals; també el carrer nou -que conserva una part de les antigues escales- i el carrer de dalt que són indrets que la gent no visita perquè queden una mica separats del centre, però que són molt bonics.


Imprescindibles de Sant Vicenç de Montalt

  • Torre de guaita de Can Valls
  • Parc dels Germans Gabrielistes
  • Nucli històric
  • Ruta de les tres viles
Torre de Can Valls
Ermita de Sant Bartomeu del Cabanyes