Feliu Novell, director del Museu Mina Vella

Entrevistem a Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar

Feliu Novell, ambaixador de Vilassar de Mar — Foto: Kris Ubach

Explica'ns on som, Feliu.

Ens trobem al Museu de la Mina Vella, que és un espai molt singular perquè es tracta d'un molí hidràulic subterrani que actualment té funció de museu, però que també és el que en diem una empresa viva, perquè és el lloc des d'on encara subministrem l'aigua a Vilassar de Mar. Així, la gent que ens visita pot veure les dues coses, per una banda, l'espai museïtzat del molí hidràulic amb tota la seva història fins a l'actualitat; i per altra banda, tot el sistema de distribució d'aigua al poble.

Quin és l'origen d'aquest indret?

La Mina Vella és una de les empreses distribuïdores d'aigua més antigues de l'Estat que encara estan funcionament. L'origen és un antic molí hidràulic que es va construir el 1806 i que la gent del poble feia servir per a moldre el gra; després ho va adquirir la companyia d'aigües als anys cinquanta i la gran bassa que hi havia aquí a darrere es va destinar com a primer dipòsit general per a subministrar la població. L'any 2000 ja es rehabilita tot el complex, es fa el museu i s'obre al públic per a visites.

Què hi podem veure al Museu de la Mina Vella?

Primer fem una visita als exteriors, on hi ha l'estació meteorològica del poble, i després visitem l'espai on arriba l'aigua -el pou número 1- que és un dels dipòsits que fem servir per extraure aigua de l'aqüífer. A la part interior tenim diverses sales expositives on, per exemple, s'explica que l'aigua antigament venia dels pous i les mines i que ara arriba des dels embassaments. Després hi ha dues sales més destinades a l'antic molí hidràulic, la sala on hi ha les pedres del molí i un tercer subterrani -on estem ara- on hi havia les turbines que feien funcionar el molí i la mina de desguàs.

Per què val la pena conèixer Vilassar de Mar?

Vilassar de Mar és un poble molt bonic i molt ben ordenat perquè gairebé tot el nucli antic està fet amb cases de cos, que són molt típiques del Maresme. Hem de recordar que l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig va néixer aquí a Vilassar i hi va deixar molta obra modernista i noucentista.

També tenim l'església de Sant Joan que conserva moltes obres d'art de la postguerra d'artistes catalans contemporanis molt importants, entre ells en Josep Obiols per exemple, que va fer els retaules neobarrocs. I si anem més enrere en el temps, encara conservem les torres de guaita; la de Can Nadal està sencera i es pot visitar.

A part del de la Mina Vella, quins altres museus recomanes a Vilassar de Mar?

Hi ha el Museu Monjo, que està dedicat a l'escultor Enric Monjo i Garriga, que va néixer aquí a Vilassar de Mar. La seva obra està per tot el món, fins i tot als Estats Units. Ah!, la família Monjo, per cert, van ser els creadors de l'escola nàutica d'aquí Vilassar de Mar.

Després hi ha un altre espai singular que és la Casa-museu de la pintora Carme Rovira, que era una teixidora del poble que no tenia cap mena de formació ni estudi, però que de gran es va dedicar a pintar. Va desenvolupar un estil naïf que va agradar molt als crítics dels anys setanta i vuitanta, i va arribar a exposar des de Mallorca fins a París. Les parets exteriors de la seva casa-museu les va decorar ella mateixa.

Casa-Museu Carme Rovira.
Foto: Joan M. Arenaza

Completa la frase: si vens a Vilassar de Mar, has de menjar...

Vilassar de Mar és conegut arreu per l'Espinaler, que era un bar molt senzill a peu de Nacional que es va fer molt famós perquè feien unes patates fregides molt bones i sobretot perquè es van inventar la salsa Espinaler. Ara el bar està molt més arreglat i sempre hi tenen gent. A més a més, van obrir un espai nou al polígon industrial del poble, un supermercat on es poden comprar tots els seus productes i també hi tenen un bar on pots fer el vermut i tastar les seves escopinyes, patates i olives.