Jordi Torrent, Sant Cebrià de Vallalta

Entrevistem a Jordi Torrent, Sots-President del Centre d'estudis Sant Cebrià de Vallalta.

On estem, Jordi?

Doncs estem a davant de l'església, el centre neuràlgic del poble. Primer va ser una església més petiteta, però com que es va cremar durant la guerra civil, es va haver de refer el campanar i de pas es va aprofitar per fer ampliacions. La veritat és que és un símbol de Sant Cebrià perquè en estar dalt d'un turó es veu des de tot arreu.

Aquest poble té una orografia ben particular...

La veritat és que el poble és molt vertical, tot són pujades i baixades... estem ben enfilats a la muntanya. El centre del poble històric es va fer a la part alta i a la zona de baix on ara hi ha tots aquells apartaments és on estaven les hortes. Abans hi havia molta pagesia aquí a Sant Cebrià. 

I avui on es fan les famoses maduixes de Sant Cebrià?

Avui queden poquets pagesos al poble, tot i que els que queden sí que en conreen de maduixes. Has de pensar que en la meva època de pagès -ara ja estic jubilat- el 80% de la gent del poble treballava la terra. Jo mateix, en un sol dia, podia treure una tona de maduixes i si comptes que podíem ser al voltant de cent pagesos, doncs calcula de la producció total que en podia sortir. Aquí hi havia transportistes que cada dia marxaven de Sant Cebrià amb els camions plens cap a Mercabarna i altres indrets del país.

Ara, amb prou feines en surt una tona entre tots els pagesos que encara aguanten. I per això, és clar, les maduixes de Sant Cebrià són més difícils de trobar.

I perquè són tan bones, tan especials, les d'aquí?

El motiu és que tots els terrenys on es conrea la maduixa tenen una inclinació a migdia, és a dir, tenen moltes hores de sol al dia. Això fa que surti una maduixa consistent, forta, que té un sabor i una dolçor que no te cap altra. Ara, per trobar-la al mercat has de buscar bé. Alguns pagesos de Sant Cebrià les distribueixen directament i a part tenim un magatzem al poble que fa d'intermediari amb botigues i restaurats de la comarca.

Com s'han de menjar, les maduixes?

A mi m'agraden molt amb una mica de sucre i Moscatell, però també faig una sangria de cava tota plena de maduixes que està boníssima. També hi ha molta gent que els hi posa vinagre, o suc de taronja o tot un clàssic: nata.

Tenen una festa pròpia, oi?

Sí, la Fira de la Maduixa és al maig i és molt maca. Els pagesos del poble posen parada tot i que també hi ha venda d'altres productes gastronòmics com embotits...

I una altra festa que ens agrada molt aquí -tot i que no té res a veure amb les maduixes- és la Festa del Mil·lenari, que celebra els mil anys d'història del poble des que en tenim registres escrits. És una fira medieval que també posa paradetes d'alimentació, però on la gent va vestida d'època i es fan espectacles d'ambientació medieval.

Parla'm del Centre d'Estudis Sant Cebrià al qual pertanys.

Som un centre on fem diverses activitats per a promoure la cultura i la història del poble. Tenim arxivats un munt de documents i objectes que hem anat recollint entre tots relacionats amb l'antic ofici de pagès, perquè la història del poble està molt vinculada a la vida rural. Ara hem publicat un llibre -La Gent de Sant Cebrià, escrit per en Bernat Vidal - amb els arbres genealògics de les famílies locals i la història del que ha anat passant aquí en els últims 100 anys.

I si volem fer turisme actiu, quines opcions tindríem?

Aquí hi ha molts camins per a fer senderisme i bicicleta de muntanya, com per exemple el que puja a la Creu dels Tres Termes... i moltes d'aquestes rutes passen per les masies, que aquí en tenim moltes i molt antigues. A Sant Cebrià també tenim una hípica i després, a l'entrada del poble, hi ha un Pitch & Putt, que és un camp de golf de dimensions més reduïdes on els forats tenen distàncies més curtes.

---

---